Per què veure The Mandalorian?

A pocs capítols de la 2a temporada, hi ha qui encara no n’ha vist la 1a i es pregunta si val la pena fer-ho. Altres saben de sobres que la resposta és sí, rotundament.

Si encara no l’has vist, no pateixis, no faré spoliers. La meva intenció és que la vegis!

Comencem pel principi. De què va The Mandalorian, exactament? El protagonista d’aquest spin off de Star Wars, amb regust de western espacial, és un caçarecompenses mandalorià anomenat “Mando” que odia profundament als droides. La història comença quan Mando accepta una missió com qualsevol altra, ja que aquesta és la seva feina. El que no s’espera és que la presa a capturar sigui una innocent i adorable criatura  amb la qual sembla que hi ha algú molt interessat per motius experimentals. Davant això, Mando acabarà salvant al Nen (sí, el “baby yoda” aquest tan cuqui). Així começaran els seus problemes, maldecaps i escaramusses però també una transformació personal paral·lela a la transformació que està patit la galàxia.

The Mandalorian està ambientada 5 anys després dels fets explicats en l’episodi VI “El retorn del jedi” (1983), és a dir, uns 25 anys abans de l’episodi VII “El despertar de la Força”. Per tant, estem davant un moment de transició en el qual l’Imperi Galàctic ha estat derrotat i ha perdut poder a favor de la Nova República. Mando es mou pels territoris exteriors, és a dir, zones allunyades que es mantenen bastant neutrals. De fet, ens trobarem amb escenaris i tribus molt  familiars si coneixem l’univers Star Wars…

Aquest és un dels encerts de la sèrie. Tot i ser una història independent que narra fets d’entre l’episodi VI i el VII, hi ha abundants referències al passat. No només són referències a les pel·lícules, sinó també a les sèries d’animació com Star Wars Rebels o Les Guerres Clon. Cal veure-les prèviament? No és indispensable però sí recomanable, sobretot per conèixer millor la història mandaloriana.

Al principi sabem que Mando forma part del gremi de caçarecompenses però salvant al nen es converteix en un objectiu dels altres caçarecompenses. Malgrat gaudir de la protecció de Greef Karga, líder del gremi, Mando anirà descobrint la decadència dels valors apresos com a Guàrdia de la Mort enmig de la transició política que està patint la galàxia. Obstinat amb trobar altres guerrers mandalorians, aviat s’adonarà de la deriva mandaloriana i es posarà el nou objectiu d’aconseguir entregar el nen als jedis i així salvar-lo dels experiments del Moff Gideon.

La sèrie comença presentant-nos el Mandalorià com el típic tipus dur, solitari i misteriós, de qui tothom sembla haver sentit a parlar però que ningú coneix massa. I és que, seguint les creences apreses amb la Guàrdia de la Mort, Mando no pot mostrar el seu rostre a cap ésser viu. Com és que aquest personatge de moral qüestionable, que es mou còmodament entre la violència i la crueltat, esdevé el protector d’una adorable criatura amb qui no l’uneix cap parentesc? La mateixa sèrie ens ho explica, just quan coneixem millor el passat de Din Djarin i la seva infància.

Moltes de les crítiques fan referència a la lentitud de la sèrie. Cada capítol, amb una mitjana de 30-40 minuts, és una nova aventura del mandalorià que ens aporta més detalls sobre qui és i perquè és com és. Per tant, estem davant una sèrie pensada per assaborir lentament, buscant cada detall amagat o cada referència. Un argument que fa les delícies de frikis de la franquícia SW i pot captar l’atenció dels neofits. Amb gran encert ens presenta tot allò que no hem pogut veure al cinema de la mà d’un personatge que domina l’art de la supervivència.

Els múltiples  recursos tècnics, tàctics i comunicatius del mandalorià el fan un personatge autosuficient, acostumat a anar a la seva però amb un intens sentit gairebé “cavallaresc” d’ajudar als més febles i, paradoxalment, protegir la vida – sobretot la de les tribus, races o criatures més amenaçades-. La contradicció que això suposa (un caçarecompenses protegint vides altruistament) mostra clarament l’evolució que està patit el vell món on van nèixer els Skywalker de les 6 primeres pel·lícules.

No és una història de Jedis i Siths, encara que en formin part, sinó que ens parla de tot allò i de tothom que hi ha al mig, patint les conseqüències de l’eterna lluita entre les forces del bé/la llum contra les forces del mal/la foscor.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Mireia Blasco

Actriu, cantant i directora de teatre ( i deribats).

Amant del cinema i les séries fantàstiques i defensora de causes perdudes.

Amb ella parlarem de una de les seves passions, les músiques de pel.lícula a la seva secció “Això em sona!” entre altres Frikitemes…

Sergio Nieto

"El Último Critico"

Ex-piloto de combate que intenta realizar críticas de cine.

Amante de las películas sin complicaciones, fanático del terror y basura cinematográfica.​

Sergi Giró

"Filiprim"

Resident a Central City, entès en el nostre amistós i veí aràcnid, membre de la resistència des del 75, devorador de còmics, novel·les de ciència ficció i similars.​

Sergi Toboso

Organitzador i dinamitzador d’activitats frikis, amant dels jocs de taula i dels jocs de rol.

Molt orgullós de definir-se com trekkie, warie, whovian, gater, frakker i moltes més paraules rares.​

Martí Llesta​

El último bibliotecario libre de la Horda; ex jugador de Magic y GM de Strombringer a ratos libres; álter ego de Chichén Boy.

Y cazador de setas.​

Marcos Fdez.

"Mafdes"

Cinèfil, sèriefil i friki.

Ideal per acompanyar unes croquetes.

Si s’aburreix fa fotos i curts.​

Laura Narvaez

"Selphy"

Amant dels videojocs, manga, jocs de taula.

Cosplayer.

Sempre buscant nova gent a qui enganxar als seus vicis i frikades.​

Graciela

"Noiralei"

Nascuda l’any 1990, seguidora de Batman des de les series animades, mai viuria a Gotham per raons òbvies.

Fan del còmic i del manga des de que va aprendre a llegir.

Cosplayer, historiadora amateur i recreadora històrica.

Francesc Llopis

"Franchu"

Humorista gràfic, dibuixant, friki i llibreter de La Bookman Llibreria de Figueres.

Apassionat de les bones aventures i entusiasta dels viatges interdimensionals experimentats amb la lectura i el cinema.

Arnau Bernet

"El Veterinari Friki"

Dibuixant fracassat, veterinari realitzat i friki practicant.

Apassionat del mon del còmic, els jocs de rol i els jocs de taula. Sent una particular atracció per les pel·lícules de sèrie B de monstres impossibles.

Fanàtic de la obra i miracles de Sygourney Weaver de la que encara espera poder invitar-la a un cafè quan vingui per l’Alt Empordà.